divendres, 17 d’abril de 2015

NAIXEMENT DE GAL.LA


Després de quaranta una setmanes i dos dies, havia arribat el dia. Gal.la, la meva primera filla havia decidit sortir de la panxona. El pare i jo havíem esperat aquest moment amb molta calma. Teníem moltes ganes de veure-la però volíem que tot seguís el seu curs i, tot i que la barrera psicològica de les quaranta dues setmanes s’estava apropant, estàvem convençuts que ella sabria escollir el moment. 

Al llarg de l’embaràs ens vam adonar que el tipus de part que ens oferia la clínica privada on em feien el seguiment no era el que nosaltres volíem, així doncs vam buscar altres opcions i, després de visitar el Pius i visitarnos amb el Dr Boj, vam tenir clar que volíem que la Gal·la tingués un naixement respectat com el que ofereixen.

Arribem al Pius a les quatre del matí de divendres 27 de març.Vivim a una hora de distància.Havia tingut contraccions prou seguides i intenses com per anar fins a l’hospital, però un cop allí van deixar de ser tant freqüents. Cap a les vuit del matí es van reactivar i un tacte va confirmar que estava dilatada entre 2-3 cm i amb el coll esborrat. La llevadora que ens va acompanyar durant tot el part, em va proposar començar a provar posicions a la liana mentre preparava la banyera.

Que bé anava poder agafar-me a la liana a cada contracció, bevent i sense via! A la banyera hi vaig estar unes dues hores, jo en aquest punt ja havia perdut una mica la noció del temps, les contraccions ja eren molt intenses i el meu cos va entrar en estat salvatge, a cada contracció una força incontrolable sortia de dins meu en forma de crits. Sort de l’aigua calenteta que m’ajudava a relaxar-me i del suport en tot moment de la llevadora i el Jordi, la meva parella.

 Després de poc més de tres hores  ja estava dilatada de gairebé 9 cm, havíem fet molta feina! Vaig decidir sortir de la banyera i començar a provar altres posicions: a quatre grapes abraçant la pilota, a la liana, al llit obstètric, sempre acompanyada pel Jordi i la llevadora que em feien massatges a la part baixa de l’esquena i m’ajudaven molt a calmar el dolor a cada contracció mentre jo buscava la posició més còmode per a mi i per a la Gal·la.

Arribats en aquest punt semblava que la cosa no avançava prou. Un tacte va confirmar que la Gal·la venia amb la bossa intacta i que un “reborde” de coll uterí feia alentir el procés. Jo estava molt cansada i no em podia imaginar que aquell dolor s’allargués molta estona més. Donada la situació d´esgotament la llevadora em va oferir la possibilitat  de fer un tacte per ajudar a la Gal·la a salvar aquest “reborde”. L’altra opció era esperar que ella sola, prenent-se el seu temps, aconseguís fer-ho. No em sentia amb forces ni per un tacte molest ni per aguantar gaire estona, però sense gairebé ni adonar-me’n, li estava dient a la Gal·la interiorment que ella podia fer-ho, juntes podíem. I així va ser, no sé quanta estona va passar, dues hores i mitja potser, però quan van arribar les ganes d’empènyer vam saber del cert que la Gal·la, dins de la bossa, havia aconseguit avançar una mica més i ja entravem a la recta final.

Per a l’expulsiu vaig triar la cadireta de parts. El Jordi estava assentat darrera meu i amb un coixí de lactància a les cames on jo podia recolzar-me al mateix temps que m’agafava de la liana. Va ser molt curiós perquè uns mesos abans, quan la llevadora m’havia preguntat com m’imaginava el meu part, li havia dit a la cadireta de parts! 

En aquesta posició i amb unes contraccions molt intenses però prou espaiades per descansar, va ser com la Gal·la, poc a poc i dins de la bossa va arribar al món a les 15:40 de la tarda. Uns instants després vaig expulsar la placenta i el Jordi va poder tallar el cordó que ja no bategava.  Va ser un expulsiu lent, però totalment respectat. 

Amb la Gal·la entre els meus braços fent pell amb pell des del moment zero, la llevadora em va confirmar que tenia el perineu intacte! Després de tres hores fent pell amb pell en el mateix ambient on havia donat a llum, vam pujar a l’habitació i començàvem una nova vida tots tres.

Aprofitem per agrair al equip del Pius el suport i la confiança que ens va donar en tot moment i que sens dubte van ser un element clau perquè l’arribada de la Gal·la fos tant especial, respectada, conscient i salvatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada